El tabac, tot i que està estretament relacionat amb problemes de salut pública, també és una font important de contaminació que afecta el sòl, l’aire i els oceans. El consum de cigarrets i els residus que genera, com ara les burilles i els envasos, agreugen els problemes ambientals i plantegen reptes per a les polítiques de gestió de residus. Davant d’aquesta situació, alguns països han pres mesures ambicioses per reduir l’impacte ambiental del tabac i protegir les seves poblacions. En aquest article, analitzarem les iniciatives contra el tabaquisme arreu del món i el seu impacte sobre la contaminació.
La urgència d’actuar contra la contaminació pel tabac
Els efectes combinats del tabac sobre la salut i el medi ambient
El tabaquisme és responsable de milions de morts cada any a tot el món. Tanmateix, les seves conseqüències van molt més enllà dels riscos per a la salut dels fumadors. Els productes del tabac, incloses les burilles de cigarrets, contenen substàncies tòxiques que contaminen el sòl, l’aigua i l’aire. Aquests filtres de cigarrets, fets principalment de plàstic, triguen diverses dècades a descompondre’s. Un cop abocats a la natura, alliberen substàncies químiques com el plom, l’arsènic i la nicotina, posant en perill els ecosistemes terrestres i marins. Les lleis ambientals haurien d’incloure mesures més estrictes per limitar aquests efectes adversos.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) destaca que el tabac és un dels principals contribuents a la desforestació, per les terres requisades per al seu conreu i els processos utilitzats per assecar les fulles. Aquesta indústria també contribueix a les emissions de gasos d’efecte hivernacle en totes les etapes de la cadena de producció i distribució. En aquest context, calen accions internacionals coordinades per reduir aquest impacte.
Contaminació visible en llocs públics
Les burilles de cigarrets, omnipresents als carrers, platges i parcs, són avui els residus més recollits durant les campanyes de neteja. Cada any, milers de milions de burilles de cigarrets es llencen al medi ambient, contaminant l’aigua i exposant les poblacions a productes químics nocius. A França, s’abandonen prop de 40.000 milions de burilles de cigarrets cada any, la qual cosa genera costos importants per a la seva neteja. Els informes municipals mostren que aquests residus representen una càrrega econòmica i logística considerable.
Per tant, les mesures per reduir aquesta contaminació són essencials, no només per preservar el medi ambient, sinó també per protegir els drets de les poblacions a viure en un medi ambient saludable. Una política rigorosa de gestió de residus de tabac podria incloure programes de conscienciació dirigits als fumadors.
Iniciatives internacionals per combatre la contaminació pel tabac
El Conveni Marc de l’OMS per al Control del Tabac
Aprovat l’any 2003, el Conveni Marc de l’OMS per al Control del Tabac (FCTC) és el primer tractat internacional destinat a reduir el consum de tabac i les seves conseqüències sanitàries, socials, econòmiques i ambientals. Aquest marc legal vinculant compromet els països signants a implementar polítiques per regular el consum de cigarrets, prohibir la publicitat dels productes del tabac i reduir l’exposició dels no fumadors al tabaquisme passiu. Aquestes accions també pretenen conscienciar les generacions més joves sobre els perills del tabac, alhora que s’adrecen a les dones que estan cada cop més exposades al consum de cigarrets.
Un dels objectius clau de la FCTC és exigir responsabilitats a la indústria del tabac imposant normes sobre la gestió de residus. Per exemple, alguns països han aprovat lleis per obligar als fabricants a finançar programes de reciclatge de burilles o trobar alternatives als filtres de plàstic. Els informes d’avaluació de l’OMS mostren que els resultats assolits amb aquestes polítiques són prometedors, tot i que encara calen millores.
Aquest article us pot interessar: Quines són les alternatives naturals per deixar de fumar?
Accions de la Unió Europea
A nivell europeu, s’han posat en marxa mesures ambicioses per reduir la contaminació derivada del tabac. La directiva europea sobre plàstics d’un sol ús, adoptada l’any 2019, inclou els filtres de cigarrets entre els productes a regular. Aquesta mesura requereix que els fabricants contribueixin econòmicament als costos de neteja de burilles de cigarrets i conscienciar els consumidors sobre els seus impactes ambientals.
Països com França ja han integrat aquestes directives al seu marc nacional. Des del 2021, els fabricants de cigarrets a França han hagut de finançar accions de recollida i reciclatge de burilles, una novetat mundial en termes de responsabilitat ampliada del productor. Aquesta política pretén fomentar accions concretes per reduir els residus relacionats amb el tabac.
Iniciatives nacionals exemplars
França com a pionera
A França, s’han posat en marxa polítiques ambicioses per combatre la contaminació derivada del tabac. A més de la responsabilitat dels fabricants, s’han desenvolupat campanyes de conscienciació dirigides a joves i dones per reduir el consum de cigarrets. La prohibició de fumar als espais públics, introduïda gradualment des del 2007, ha tingut un paper decisiu. Aquestes mesures han contribuït a reduir l’exposició al tabaquisme passiu i a conscienciar la població dels riscos per a la salut. Informes recents mostren que aquestes iniciatives tenen un impacte positiu en la salut pública.
Una altra mesura clau és augmentar els impostos als productes del tabac. A França, el preu d’un paquet de cigarrets va arribar als 10 euros el 2020, un dels més alts d’Europa. L’estratègia pretén dissuadir els joves de començar a fumar, ja que les estadístiques mostren que els preus elevats tenen un impacte directe en la reducció del consum. A més, els fons recaptats es reinverteixen en part en programes de prevenció i tractament de les addiccions.
La responsabilitat ampliada del productor (EPR), introduïda el 2021, requereix que els fabricants financen la recollida i el reciclatge de burilles de cigarrets. Aquesta mesura única ha permès recollir milions de burilles cada any en llocs públics i conscienciar els fumadors del seu impacte ambiental. A més, iniciatives locals com la instal·lació de cendrers urbans o la implantació de programes educatius a les escoles contribueixen a un canvi progressiu de comportament.
Els resultats d’aquestes accions són encoratjadors. La taxa de tabaquisme a França va baixar del 34% el 2000 al 25% el 2020, la qual cosa confirma l’eficàcia de les mesures adoptades en la lluita contra el tabac.
Països asiàtics i els seus reptes
A països com el Japó i Corea del Sud, les polítiques antitabac també han evolucionat. Al Japó, està estrictament prohibit fumar a molts llocs públics, incloses estacions de tren, restaurants i oficines. S’han creat zones dedicades a fumadors per reduir l’exposició al fum de segona mà. Aquest enfocament repressiu es combina amb campanyes de conscienciació que posen de manifest els perills del tabac per a la salut i el medi ambient. Les lleis vigents en aquests països s’actualitzen periòdicament per adaptar-se als nous reptes relacionats amb el tabaquisme.
Tanmateix, aquests països s’enfronten a reptes únics. A Corea del Sud, tot i que hi ha lleis estrictes, el consum de tabac continua sent alt, especialment entre els homes. Les campanyes dirigides a joves i dones estan augmentant per contrarestar les estratègies de la indústria del tabac destinades a atraure nous consumidors.
També s’han introduït programes de responsabilitat dels fabricants. Per exemple, han sorgit iniciatives per implicar la indústria del tabac en la gestió de residus. A Corea del Sud, alguns municipis estan experimentant amb sistemes específics de recollida de burilles, on els fumadors poden dipositar els seus residus en cendrers urbans connectats. Aquests dispositius mesuren la quantitat recollida i envien dades a les autoritats locals per avaluar l’efectivitat de les campanyes de sensibilització.
El Japó, per la seva banda, ha adoptat un enfocament estricte de l’educació. Les escoles estan integrant mòduls sobre els perills del tabac, no només per a la salut sinó també per al medi ambient. Aquests esforços educatius pretenen crear una generació més conscient dels problemes ambientals associats al tabaquisme. A més, algunes empreses japoneses animen els seus empleats a deixar de fumar oferint dies de descans addicionals a aquells que ho deixen amb èxit. Aquesta política innovadora posa de manifest el paper de les empreses en la lluita contra els impactes del tabac.
Malgrat aquests avenços, la gestió dels residus relacionats amb el tabac continua sent un repte important en aquests països. Les grans ciutats com Seül i Tòquio continuen enfrontant-se a grans volums de burilles de cigarrets llançades als espais públics. L’augment de la cooperació internacional podria ajudar a compartir solucions innovadores i reforçar els marcs legislatius per combatre millor aquesta plaga ambiental.
Conclusió
Les polítiques posades en marxa per combatre la contaminació relacionada amb el tabac mostren que les accions concretes poden tenir un impacte significatiu en el medi ambient i la salut pública. Tanmateix, queda molt per fer per responsabilitzar la indústria del tabac i reduir el dany causat pel tabaquisme. L’adopció de filtres biodegradables i la inversió en campanyes de conscienciació dirigides podrien complementar aquests esforços. Finalment, l’harmonització de les polítiques mundials continua sent essencial per aconseguir un objectiu comú: un futur lliure de contaminació pel tabac.
